Èxit de participació al taller de germans, impartit el dissabte 6 d’abril: 15 germans i germanes, 1 cunyat i 1 cunyada van assistir a aquesta trobada.
Compartim aquest text escrit pel conductor de la sessió, el psicòleg Eduardo Brignani, a mode de resum del taller:
“Van arribar amb puntualitat a les cinc de la tarda. Eren quinze més dues parelles; un cunyat i una cunyada.
Asseguts en roda; en silenci alguns miraven a terra… A uns quants se li veia la cara de “i què passarà aquí?”
L’ambient, al començament, estava carregat d’expectativa. Ningú no havia estat en un taller de germans amb síndrome Prader-Willi.
El clima es va anar relaxant.
De mica en mica es van anar animant. Responien preguntes donant-se a conèixer, explicant experiències. Mostraven interès pel que escoltaven dels altres. Van començar a adonar-se de quant tenien en comú.
Hi anaven participant cada cop més. Alguns ja es deien pel seu nom.
La confiança es va instaurar al centre del grup. Van compartir vivències, maneres de veure i de relacionar-se amb el germà o germana; quina emoció li provocava.
Van notar algunes diferències segons si s’era major o menor respecte al germà amb Prader-Willi.
Es van assenyalar situacions de bullying, i la ràbia que els provocava veure el seu germà/na ser-ne objecte.
També es van referir que, de vegades, els seus pares els sobreprotegien i així no els ajudaven a desenvolupar-se més i millor. Perquè creuen que els seus germans, malgrat el Prader-Willi, poden!
El tema del futur, què passarà quan els pares ja no hi siguin, va sortir. És inevitable i va projectar un cúmul de preguntes. Però encara és present. Ja ho abordarem.
Estava previst que la trobada de germans organitzada per l’Associació Catalana per la Síndrome Prader-Willi durés una hora i mitja. Es va prolongar fins a dos quarts de set.
Sentiments d’alleujament, de sentir-se compresos, escoltats, recolzats, no jutjats…
Van demanar repetir.
Repetirem”.
Eduardo Brignani, psicòleg
Consulteu aquesta entrada en:
Español