Diagnòstic recent

L’obsessió pel menjar normalment apareix entre els 2 i els 4 anys i comença amb el canvi en el metabolisme. Encara que la seva dieta segueixi sent més o menys la mateixa, el nen pot començar a engreixar-se. A partir d’aquest moment el control de la dieta ha de ser estricte per evitar un augment de pes progressiu.

Per les seves característiques especials i el seu metabolisme, el nen amb SPW necessita menys calories que els altres nens per tenir un creixement i una activitat normal. Per això, cal una dieta baixa en calories que haurà d’estar adaptada de manera que mantingui el seu pes adequat per a la seva alçada, i evitar increments ràpids de pes, sense deixar de rebre una nutrició adequada que ajudi al seu desenvolupament.

Cuidar la seva dieta ha de ser un treball en equip, que inclou a tots aquells que convisquin amb el nen afectat (familiars, amics, veïns, educadors, etc.). S’ha de tenir en compte que és més difícil deixar de donar certs aliments quan comença l’augment de pes que no pas restringir-los des del començament. Per això és important no acostumar-los a llaminadures o galetes dolces, ni refrescs amb gas, ni sucs envasats que porten molt sucre. Utilitzar suc amb 100% de fruita sense sucre diluint-lo al 50% amb aigua. No utilitzar el menjar com a premi. Llegir sobre nutrició.

L’exercici també serà un ingredient imprescindible per lluitar contra les calories. És important habituar-los-hi des del principi.

Els retards de desenvolupament es fan menys patents entre els 2 i els 5 anys. Les habilitats motores – fines i gruixudes- milloren. Els nens amb SPW tenen diferents trastorns d’aprenentatge i la seva capacitat intel·lectual normalment pot presentar un retard de moderat a lleuger.

Durant aquesta segona etapa, la parla i el llenguatge milloren. Molts nens es tornen excessivament xerraires durant aquests anys. No obstant això, la majoria d’ells tenen errors d’articulació. En aquests primers anys, el llenguatge expressiu (parla) generalment va una mica més endarrerit que el llenguatge receptiu (comprensió). Aquest retard pot provocar frustració en el nen (i l’expressa amb rebequeries) i en les persones del seu entorn. Millorar les seves habilitats comunicatives serà un altre dels objectius d’aquest període.

A partir dels 4 anys poden començar a passar moments en què tingui canvis de comportament significatius com tossuderia, rebequeries, i conflictes per afrontar els canvis. El dèficit d’habilitats socials sovint crea dificultats en la relació amb els seus companys i genera problemes de conducta. El tractament conductual per part d’un professional en aquesta etapa pot prevenir problemes en un futur. S’ha de crear un entorn prou estructurat que permeti la màxima autonomia, i alhora minimitzi aquelles condicions que els indueixin a tenir conductes inapropiades. La implantació d’unes normes consistents i estrictes per part de tots els cuidadors és, per si sola, la intervenció més efectiva.

Durant aquest període molts nens comencen a gratar-se la pell. La millor manera de tractar-ho és no donar-hi excessiva importància i ocupar-lo amb activitats manuals. Les mànigues llargues i altres peces protectores són útils, així com una bona hidratació de la pell.

A més del centre d’atenció precoç, la majoria van a una guarderia i preescolar de la seva zona. Després passen a escoles d’integració o centres d’educació especial. L’equip d’orientació i valoració psicopedagògica de la zona després d’avaluar el nen farà una proposta d’escolarització.

Encara que fins als 6 anys no és obligatòria, l’escolarització és importantíssima, ja que els programes preescolars augmenten les habilitats de comunicació i afavoreixen les habilitats d’interacció social.