A continuació s’enumeren les característiques de la síndrome que poden crear complicacions durant la intervenció mèdica o l’hospitalització:

1. Trastorns respiratoris o apnea en el son. A causa de l’obesitat i a la síndrome d’hipoventilació. La somnolència és comú.
2. Reacció adversa a molts medicaments. Especialment a la medicació per reduir el pes o per controlar la conducta. 
3. Alta resistència al dolor i trastorns en la temperatura corporal. Les infeccions no detectades són factors de risc potencials. Molts afectats no es queixen de dolor fins que la infecció és greu. Alguns presenten variacions en la temperatura corporal.
4. Impossibilitat de vomitar. Present en dues terceres parts dels afectats. La medicació per induir al vòmit en casos d’urgència pot ser inefectiva, i repetir-ne les dosis pot produir més problemes.
5. Rascar picades i ferides. És comú rascar-se cicatrius, picades i ferides. Freqüentment les ferides estan irritades durant mesos a causa de la manipulació i poden infectar-se.
6. Hipotonia. És general, amb poca força per succionar i letargia. Dura almenys els primers mesos de vida. Produeix problemes d’alimentació, fatigant-se amb facilitat, i algunes vegades dificultat a expectorar secrecions.
7. Hipogonadisme. L’ inadequat desenvolupament dels genitals està generalment present durant tota la vida. Freqüentment els testicles no descendeixen de la cavitat abdominal, també existeix la possibilitat d’hèrnies inguinals en els homes. Ambdós sexes responen bé al tractament hormonal, no obstant hi ha informes d’efectes secundaris. 
8. Gana insaciable. L’escàs control de la gana i l’inadequat ritme metabòlic condueixen a un augment de pes que pot ocasionar obesitat. Això pot ser molt ràpid i pot ocórrer malgrat que la persona afectada mantingui una dieta baixa en calories. Una dieta molt nutritiva però baixa en calories és essencial des de molt petits. Fins i tot les persones amb SPW que mantenen un pes normal no poden quedar-se soles quan estan a prop de fonts de menjar. Si el pes es manté dins dels límits normals és perquè la persona encarregada, i no la persona amb SPW, ha aconseguit el control del menjar, vigilància constant i activitat física adequada. Les persones amb SPW pensen, parlen i somien amb el menjar les 24 hores del dia. És molt difícil per a ells veure el menjar al seu abast, o estar amb persones que poden menjar tot el que volen. En aquest moment no existeix tractament mèdic o quirúrgic que pugui ajudar a controlar el pes de forma prolongada.
9. Conducta i problemes emocionals. A causa del deficient funcionament del sistema nerviós, complicat per molts factors, molts nens i adults amb SPW mostren tossuderia, enrabiades i depressió, que poden augmentar amb l’edat. Quan la persona amb SPW té una enrabiada, tractar de raonar-hi generalment només serveix per a empitjorar les coses. La millor forma de tractar aquest problema és establir límits ferms i esperar alguns minuts després d’enviar a la persona al seu dormitori o a algun altre lloc pactat amb anterioritat. Els premis i les recompenses per la bona conducta són molt efectius. No s’ha trobat cap medicació per al control del comportament.