Dissabte passat, set germans i germanes de persones amb la síndrome Prader-Willi van participar en una nova sessió d’acompanyament emocional, conduïda per la psicòloga Verònica Rodríguez.
Aquestes trobades, pensades només per a ells i elles, s’han convertit en una peça clau del nostre acompanyament familiar. Un espai confidencial on tot el que es diu queda dins el grup, respectant el temps i les emocions de cadascú.
Ser germà o germana d’una persona amb discapacitat pot despertar sentiments molt diversos: estima, responsabilitat, por, tristesa, orgull, frustració… i de vegades, també soledat. Sovint, aquests sentiments conviuen en silenci, perquè no troben un espai on ser escoltats sense filtres ni judicis.
Per això, aquestes sessions són tan importants: perquè permeten posar paraules a tot allò que costa expressar, compartir experiències amb altres persones que viuen situacions similars i sentir que no estan sols.
A l’Associació continuarem obrint aquests espais de cura i escolta, perquè acompanyar també vol dir reconèixer i sostenir les emocions de tots els membres de la família.